Primers Auxilis

Et recomano un llibre.

Recomano el llibre de Àngels i demonis.

El llibre és molt semblant al que es titula El codi d'Avinci i l'autor és el mateix.

Aquest llibre és d'intriga i misteri.

Va d' un home que rep una trucada d'un desconegut, i se sent obligat a investigar aquesta trucada tant estranya.

En el fax apareix la fotografia d'un home que té gravat en el pit el segell de l'antiga secta religiosa anticristiana desapareguda que ningú sap qui són. Apart de això es sent obligat a agafar un avió i quedar amb la filla del home mort. Ja són dos els que investiguen aquest cas tan estrany, un home i una dona tant semblant com el llibre d'abans d'aquest. Els dos investiguen perquè el l'assassí mata i penja els cardenals pels extrems del cós. mentre segueixen el seu rastre intenten salvar l'últim cardenal viu, però arriben massa tard i el troben penjat per els braços, i l'home que segueix les pistes acaba ficat dins d'un taüt. Quan es va recuperar va anar a buscar a Vitòria al castell de Sant'Angelo on la tenia segrestada l'assassí. Just quan ell l'anava a violar, Langdon va aparèixer i li va salvar la vida.Junts van tornar al Vaticà. Allà van veure la gravació que un del coneguts els havia donat abans de morir i van descobrir tot el que passava. I tenien la oportunitat de agafar al culpable de tots els asesinats que a comet. Quan van acabar de veure la gravació es van donar conte de que un dels compliçes de l'assassí era un cambrer que havien conegut dies abans, es van dirigir al bar per atrapar-lo, i es van trobar que s'estava fent un bany d'oli... i es va calar foc. Ningú dels dos va saber com acabaria tot això. però si sabien que l'assassí no pararia.

Fi... ( resum del llibre ).

crònica de la visita al museu d’història de Barcelona

El dia 1 de febrer de 2011 vam anar tots el alumnes de segon a una sortida per veure el museu d’història de Barcelona.

Vam veure la catedral, l’església i altres llocs de la ciutat. A part de les explicacions de la guia, vam aprendre les cultures, com es guanyaven la vida en aquells temps passats. Està molt clar que la vida en aquells temps era molt difícil comparat amb la nostra.

Dins del museu, que va ser el primer que vam fer només arribar, la guia la qual era la que seria amb nosaltres tot el dia, ens va ensenyar totes les escultures, mapes, dibuixos monedes, vídeos... etc. Em va cridar l’atenció una maqueta de com era la ciutat abans amb la muralla i tot molt ben fet.

Desprès tocava fer la ruta medieval on vam veure una mica de tot, la plaça Sant Jaume, els carrers, els quals eren molt i molt estrets era una mica agobiant. Tot i això m’ho vaig passar bé tot i que les meves cames no pensessin el mateix.

Sí, va ser divertit aquell dia.

El racó preferit del meu cós

El racó preferit del meu cós

El racó que esculleixo, és el meu cor.

El meu cor sempre està allà. Os preguntareu perquè he escollit aquest òrgan, veureu,

fa un any, baix tindré un problema del cor. Amb van fer uns anàlisis, i van arribar a la

conclusió de que tenia el problema de que quan inhalo molt aire, el cor es accelera, i fa

que s’infli y toqui en les parets del esòfag i fa que no pugui respirar, aquella sensació no es

agradable, gens agradable. Quan amb va passar, no baix, dubtar ni un moment en trucar

a la meva mare perquè em portés al Hospital. Amb van fer molts Anàlisis, i van trigar molt

en atendre’m. Però la sort de tot això es que no em va passar res i segueixo la meva vida.

Baix tenir sort amb aquesta experiència i espero que no torni a passar.

El meu nom

El meu nom:


El meu nom es:
Sandra Lobo Cañadas.
I si. Jo estic contenta amb el meu nom. Em sento bé amb ell, m’agrada. Mes igual que moltes noies es diguin així. Jo em sento especial, única amb aquest nom. I entre els meus plans no esta el canviar-me el nom. Agraeixo als meus pares el que em posessin Sandra. L’accepto per que m’agrada no per altra cosa. He tingut una mica de sort amb el nom. Manaven a dir Alexandra. I no em completa tant com el original, que per mi es Sandra. Els noms no s’escullen, només es toquen, i jo estic contenta de el meu nom.
Origen del meu nom:
Alejandra és nom femení d'origen grec " Aléxandros ", el seu significat és" Aquella que protegeix o apartat a l'home "
Santa Alejandra, màrtir. Alejandra va viure en l'època de les dures persecucions als que professaven la fe cristiana, des de molt jove se sent atreta per la paraula de Déu i fa vot de castedat. Delatada és portada davant el tribunal, jutjada i martiritzada en Ancira l'any 303.
El meu nom, be de molts mes com ara:
Alexandra , és el femení de Alejandro, i el seu diminutiu: Sandra. De aquí el meu nom.

10 Moments de felicitat

1-Celebrant cada any el meu aniversari des de que era petita.

2-El primer dia de escola amb nomes 3 anys.

3-Coneixer els meus primers amics.

4-El primer dia de classe en la primaria.

5-Els primers exàmens (aprovats).

6-Veure per primera vegada els videos de quan jo era un bebè.

7-Anar per primera vegada a les colònies en la escola.

8-El primer dia al l’institut.

9-Els primers amics en l’institut.

10-Anar molt bé en el curs de segon ESO.